Alcalde Xifré

Com heu pogut comprovar, l’associació ens hem adherit a la campanya “OMPLIM BRUSSEL·LES“ que va ser impulsada des de la societat arran dels abusos comesos per l’estat espanyol en vers a certs representants socials catalans i el govern de la Generalitat.

En els darrers mesos, per les causes que ja sabem, ens trobem amb una Catalunya no gaire més diferent de la que fa 80 anys. Una Catalunya amb presos polítics, el President i diversos Consellers a l’exili.

Fa tot just un any que vàrem fundar l’Associació Alcalde Xifré amb la intenció, entre altres opcions, de formar part del món d’allò que anomenen “entitats memorístiques”. Badalona va ser una de les ciutats catalanes més afectades i castigades pel franquisme, hi van haver molts represaliats, més de 100 afusellats i centenars d’exiliats. Quan vam posar el nom de l’entitat ho vam fer en honor de totes aquestes famílies usant com a referència, el nom de qui va ser alcalde de la ciutat, el qual va ser assassinat al tornar de l’exili. Vam pensar que aquells fets passats no podien quedar en l’oblit, que havien de quedar en la memòria dels ciutadans de Badalona, que s’haurien de fer saber generació rere generació... I ves per on, Qui ens havia de dir que ho tornaríem a viure?

Si, són altres temps i ara per ara és gairebé impossible que torni a ocórrer de la mateixa manera, però donat que estem en un estat democràtic, resulta que el que està passant, tampoc hauria de passar, de la mateixa manera, que tampoc mai s’havien d’haver dut a terme judicis sumaríssims ni execucions a mitjans del segle passat.

Que hem de fer a Europa? Europa és una unió d’estats i mai donarà la raó a cap regió, sigui nació reconeguda o no. Mai donarà la raó a cap Comunitat que ja no vulgui formar part de qualsevol dels seus estats. En tot cas, pot fer-se el longuis, i acceptar, una regió que es declari independent d’un estat de fora de la Unió, i sempre, després d’un temps d’adaptació (tan tens tant vals) segons els convingui.

A què anem a Brussel·les? A buscar el President? A saludar els consellers? A fer altra performance hipermegagüais?... no! Anirem a explicar a Europa que España no ha deixat de ser el que era fa 80 anys. A dir als europeus que aquest estat que es diu España no és l’estat que ells es pensen que és. A què ens diguin a la cara que tot el que han vist de l’1 d’octubre són imatges falses. A què se’ns posin davant i ens diguin qui o que és un estat i qui o que és una república bananera. Perquè, potser no ho saben, però pot ser que els que volem ser República, tinguem més fonament per ser un estat, que no pas un estat que ja ho és i que s’hi sembla més a una regió autònoma basada en la corrupció i en la que la democràcia no apareix ni per separar els poders polítics dels jurídics.

Anem a Brussel·les a demostrar que els catalans no li tenim por a res ni a ningú, que no som pròfugs, simplement que ens hem de traslladar perquè la casa on vivim no té cèdula d’habitabilitat, una casa que no ens ofereix les garanties necessàries ni tan sols per deixar escollir al nostre poble el seu futur. Brussel·les serà el ventilador, des d’ella s’escamparà el sentiment de milers de persones que haurem viatjat des de Catalunya en cotxe, tren, avió, autocar, autocaravana, bicicleta, moto o com calgui. Algunes hauran exhaurit els seus estalvis, altres hauran canviat els dies de vacances que tenien per Nadal, i tot per exigir que algú obri els ulls i les orelles per tal de començar a entendre que això no és ni ha estat mai un problema intern dins d’España, això és i ha estat sempre un problema d’Europa i dels europeus.

Carles Martret Adrubau